El nostre company Jesús Cava ens deleita en una excel·lent crònica de la prova disputada el passat dissabte on tant ell con Josma van acavar com dos campions.
Enhorabona pel finisher i per la crònica. Gràcies!
LA PERIMETRAL DE BENISSA – 10/03/2011 - Jesús Cava
Be com ia sabreu alguns el disabte pasat dia 10 de marÇ Josman i Jo (Jesús Cava) anarem a fer la Perimetral de Benissa 63 km amb 3100 d+ que finalment no eren 63km, varen ser 67 km, sols uns 4 km de mes…
A tot açó en veritat la proba mentalment comenÇa practicament a mitjant de gener que es cuant coneguerem que la anaven a fer ja que es una prova nova de este any. Encara que sabiem que estaba Espada per el mig, una prova de estes característiques i en la seua primera edicio no la podiem deixar pasar, (Vicente R. i Arturo que diversos motius no varen vindre de segur que haveren disfrutat, menudes abaixaes i pujades…..)
Despres de que un servidor acavara Espada al ultim avituallament, crec que era el km 37.5, de una manera gens normal despres de haver fet tota la prova sense ningún tipus de pressio, disfrutant i sempre pensant que era un entrenament per a la perimetral (masa entrenament i poc de respecte a un marato de muntanya, mea culpa per no descansar eixa setmana). Estant en la camilla del centre de salut de Segorb ja li vaig dir a Josman que tranquil que a la perimetral no anàvem a fallar.
Efectivament 3 de la matinada del Disabte dia 10 de marÇ, que no tingui que apagar el despertaor ia que les ganes per escomenzar a correr eren mes grans que la son. Tot preparat i Josman i io les 4.50 de la matinada estabem fense un café en Benissa.
Prompte veiem a gent coneguda com a Toni, amic de Mario Moret que esta preparant-se per al MArato del Sables, persona molt compromesa amb el Sindrome de Rett i que fa poc va eixir en la tele per haver fet Valencia – Barcelona amb bici de una sola tira. Tambe veiem gent de catarroja i com no al nostre paisa Guillem, que esta fet una maquina.
El ambient que es palpa no és d’una carrera normal de muntanya si no el de una gran prova amb material mínim, eixint de nit amb frontal, tot el món en motxilla, palos, roba técnica, cremes… vamos preparats per anar la guerra de una proba de moltes hores i sufriment.
Al ser la primera edició no hi han referències i, per lo tant tots anàvem un poquet a vore si están dura com diuen. La eixida va ser prou light pero molt bonica, frontals en tirereta cap amunt i la mar del mediterrani amb la lluna de valencia a la esquena de tots.
Fent-se de dia arrivem al primer avituallament, parlant en la gent disfrutant i com si no haverm fet res encara pero ja portaven quasi 10 km. Total que com no haviem estudiat molt el planol es adonem que primer pujem cap al cim de olta i despres al Bernia i nosaltres pensavem que era primer el Bernia, que vol dir aixo que cuant arriven al km 24 portavem 3h i mitja i practicament no haviem fet res de lo mes dur i sols una muntanyeta que esta molt prop de calp pero que la haviem apujat per una canal prou suau amb el penyo d’ifac darrere (una pasa de vista i de puja).
A partir de ahí pensum, be pues no es tan dura ja que havem anat tranquils i practicament ens queda una marato, aso no es res… .
Avituallament i ia sentiem dir a la gent va que una vegada apujem al Bernia aÇo ia esta fet i al Bernia queden sols 9 km…. si pero varen ser mes de 2 hores de anar amunt…… despres de fer la primera apuja cara al bernia, tots pensant aso amunt i iau, pero no. Primer amunt despres un monto de camps i arriven a un altre aviatuallament que estaba en la Font del Berni a la falta de la apuja real a la cresta del Bernia. Total que cuant arrivem allí es mengem un entrepa, que mos cau als peus en el primer mos, quina fam que teniem (eren les 10.20 del mati).
Total començem a pujar i pareixia una ascensio en tot pirineu, rampa de pedres soltes, tirera de gent i primer pas complicat amb una corda i de u en u cap a dalt i hasta aÇi ani en Josman despres ia cadascu com pogue, clar esta jo per darrere, no vaig poder escomenÇar la corda darrere de ell, per lo tant a la marxeta el vore en la meta i ara a disfrutar el moment i del dia.
La cresta que anem a dir, una cresta no molt complicada pero si molt espetacular, ambient molt muntanyer i unes vistes impresionanats (Puig Campana, Aitana, Moncabrer, Benidorm, Calp, Javea…) ah i un fred de collons. Coronem el Bernia i pareix una ascensio muntanyera. Tots el pasos complicats estaven asegurats amb cordes i cadenes i voluntaris de carrera. La veritat es que una carrera en la que hi ha que trepar i destrepar tantes vegades i tramos tant llargs jo mai la havia fet. Havia una trepa que calcule que serien de uns 150 metres i era apujar tipo escala, agarrante-se de les mans i pujant els peus entre pedres , prou vertical pero fácil.
La baixada tambe era molt técnica hasta arrivar al PR que roda la serra del bernia. A partir de ahí hasta el 42 un poc de respir per camins y algún tramo mes suau. Arrives al 42 i lo tipic la del avituallament et diu, lo mes pesat ia s’acavat…. Ara pujeu esta muntanya i casi ja esta…
Efectivament una muntanya que era la lloma llarga (dit per un local) total uns 8 km de pujada, baixada i travesia per dalt de les muntanyes hasta el 50 que estava en Senjia.
Un altre entrepa i hem diuen sols et queden 10 pero s’equivoca la voluntaria perque era el 50 pero aÇo em doni compte cuant despres de pujar i baixar altra muntanya amb la seua baixada tecnica arrive a un altrre avituallament que ficava km 53. A tot aÇo antes de baixar io ia anava filosoficament perque les 3 montanyes que veíem en front les teniem que pujar i que baixar….
Paciència i a seguir pero este tram era mes boscos i per sendes de poques pedres a la sombra i molt bonic, per lo tant pareixia que les cames tenien ganes de arrivar i comensaren a correr sense parar nomes que en les pujades que no podía adelantar… Pero pujarem i baixarem 3 muntanyetes en 7 km. (I ia portava mes de 60 km reals….)
Arrivem al 59 (63 en el meu garmin) hi ha un control d’avituallament i et diuen 4 km a meta i ara si es pla , que no avall i com si no estaguera be corrent hasta cuasi la meta, la cual estava dalt del poble, per lo tant tiguerem que pujar 3 o 4 desnivells de camps botar 3 marjes de pedra, pasar per un tubo per baix de la carretera, unes baixadetes tipiques de bici de xiquet en els camps de al costat del poble pero nosaltres cap amunt i pujar uns 30 escalons de un carrer… pero be la entra a meta avall i plana.
Tinguerem una orgatizacio impresionant hi haurien mes voluntaris que corredors, tot senyalitzat de cada 10 metres, totes les sendes en gent, creuaments , creu roja, protecció civil, guardia civil tallant carreteres…. Avituallaments millors que els de la MIM i al acabar carn torra i pizza…. UN 10 PER ATOTS.
Espere que l’any que ve es torne a fer i que sigam prou més gent per anar ia que es una carrera en un semblant a carrera gran e important i esta a menys de una hora de casa. Paisatges molt diferents com la mar i la muntanya i poc frecuentats. Ara aixo si, hi haura que entrenar de valent ia que es mol dura i com no una de les mes dures que het (que per aixo es la ultima…. Jejejeje), no fora bromes es molt dura i per als que tenen vértigo no es recomanable.
Gracies per haver aguantat este rollo…….
