dilluns, 29 d’abril del 2013

CRÒNICA MARATÓ DE LA FAGEDA. PER JAVI NAVARRO

MARATÓ LA FAGEDA (43 KM), La Sènia (Tarragona).







Allà pel novembre de l’any passat, vaig  passar uns dies en La Pobla de Benifassà  i em vaig quedar bocabadat  per  la bellesa  del  paisatge .  Anàvem fent senderisme   i  al creuar-me  amb un corredor de muntanya  i parar- me  amb ell, ens  va comentar  que era del club excursionista  Rafalgari de La Sènia . Aquest club organitzen des de fa uns anys  la Marató de muntanya de La Fageda , la qual transcorre  entre les terres de Tarragona i de Castellò, ja que comença  a la  La Senia per continuar després  al Parc Natural de  La Tinença de Benifassà  en  la comarca dels Ports .

Desprès de recórrer  durant unes dies aquelles  meravelloses sendes  em vaig proposar  fer la  cursa i conèixer altres llocs.

Em vaig apuntar en març  i mirant el desnivell de la proba, vaig pensar  que era  una carrera més dura que  la d’Espadà i la de l’Aneto,  les dos maratons que havia fet  fins ara,  i no em vaig enganyar, ja que  té un desnivell acumulat  de 4.890 metres.

Passe a descriure la carrera:  comensàvem a les 7:30 h ,amb un poc  de vent,  algo   habitual en la  zona,  i  fresc . Els primers 11 km  eren de pujada,  teníem a la nostra dreta un bonic paisatge amb la vista de tot el Delta del Ebre . Es  una pujada progressiva  i prou corredora.  A partir d’ací  va començar  una forta baixada que ens portava ja  a la zona més boscosa de La Tinença. Eixa part central de la carrera  va ser molt trenca-cames  però  amb uns paratges, que feia que valguera   la  pena  l’esforç,sols per vore aquella  meravella.


En eixe punt  anava prou bé,  algo més ràpid  del que devia, per que intentava  arrivar abans de les 4 hores al control de La Font del Teix en el 22,5 km  cosa que vaig fer en 3h 20’, i  crec que açò  em va passar factura.  En arribar al km 25, punt  on deixàvem els corriols i començava  una pista d’ apujada,  me n’adone  que tinc les cames molt carregades, que estic prou cansat  i que les previsions que tenia d’arribar  “fresquet” al km 30 no van a ser tals. Ahí em va pegar un poc de “baixó”,  al comprovar  com me trobava i  tot  lo que encara em quedava .

Vaig decidir caminar e intentar  recuperar-me  i així va ser. Després de caminar del 25 al 29 km  i tras una forta pujada,  enganxe  a córrer una  altra vegada i veig que vaig millor, arribant al km 30 amb un temps de 5 hores. En eixe moment  veig la possibilitat  fins i tot  de poder rebaixar el meu temps ja que a partir del km 33  ja era tot de baixada.  Ja veus: uns kilòmetres  darrere  dubtant  si podria acabar-la  i un poc desprès   en canvi,  pensant en fer temps !!!!!!


Eixe pensament i en  vore que anava cada vegada millor,  em fa  començar  la baixada amb moltes ganes però amb el coneiximent de procurar  no pegar un bac  ja que era un tram de baixada prou fotut  per les pedres. En arribar a  l’últim control en el 38 km continue anant a més i es quan pense:”ara si que puc baixar el meu  temps”. 
I així va ser: despres de l’ultima pujada i avituallament,  comence a  baixar i enfile  la recta final a meta. Amb els ànims   dels  amics  i de la meua  companya Paqui  arrive en 6 hrs 35’  baixant la  meua marca de  les anteriors maratons de muntanya,  i amb la satisfacció personal  per haver superat una carrera  molt  bonica, al mateix temps que molt  dura.

A tots el  meus amics muntanyers  vos  recomane ,que programeu aquesta carrera a la vostra  agenda  per al pròxim any , que  no se arrepentireu.   El club excursionista  Rafalgari de La Sènia ho tenia tot  molt ben organitzat, amb   bons  i suficients avituallaments,  fins i tot ens van rebre en meta amb una  torrada  i molta cervesa,  cosa que s’agraix.  A mes a mes, aquesta carrera  té un preu econòmic  i no està gens massificada  ja que  trauen 250 dorsals i n’érem  inscrits 180 .  També organitzen el mateix dia de la carrera una marxa senderista de 16 km, que poden aprofitar  els vostres acompayants   per disfrutar de la muntanya fent  esport , com  van fer els meus amics,   passant tots,un bon cap de setmana  a  La Sènia.

CLASSIFICACIÓ:  nº 105,  NAVARRO PRIMO F.JAVIER 6:35:22 CLUB TRIVOLTORS ALCASSER

Ara,toca descansar, recuperarse,i  pensar en verd,per a l’altra.

Salut




dissabte, 27 d’abril del 2013

dijous, 25 d’abril del 2013

CRÒNICA HALF IM ELX ARENALES 113. BY JUANMA ALIAS "PINCHITO"







Bueno, como es costumbre voy  a empezar con la crónica del pasado día 14/04/13 que se quedara grabado en mi memoria.

Todo empieza hace 6 meses cuando decidimos apuntarnos al triatlon d larga distancia de elche, para mí era un gran reto por ser nuevo en este deporte. No sabía dónde me estaba metiendo después del mal sabor de boca que se me quedo en el olímpico de oliva que casi la palmo, menuda experiencia aquella.
 Lo hablaba con juancar y nos preguntábamos  DONDE NOS ESTAMOS METIENDO!!

En fin,  al final nos pusimos manos a la obra y a entrenar, no olvidare los buenos ratos que hemos pasado cuando subíamos al pinar, las risas  de que algunos querían seguir a río juanes, los entrenes en la piscina o las vueltas que pegábamos al pueblo contándonos las batallas del fin de semana que la mitad son mentira jeje. sin olvidarme de ese sensei, ( chano) que sin sus consejos no lo abría conseguido.
Al lío, todo empieza bien, sábado de almuerzo, risas,  buena armonía etc. Cargamos las bicis, trastos y dirección elche.

Una vez llegamos, con algún despiste que otro, dejamos trastos en hotel de 5 estrellas y las bicis en el garaje,  por cierto,  empiezo a ver que el único hierro va a ser el mio, solo veo cabras por todas partes. Después de comer descansamos un poco o nada por los nervios y a dejar las bicis a boxes. Espectacular lo que había allí montando, los boxes eran gigantescos un montón de bicis de carbono todas con ruedas de perfil, gente por todas partes, espectacular! Los nervios ya empezaban a aflorar,  el agobio de la gente, todo un cumulo de de sensaciones hicieron  que me quedase callado toda la cena sin hablar, si si parece raro pero no hablaba jejej los nervios.

Lo mejor fue la hora de dormir, lo revise todo 5 o 6 veces, no sabía si me faltaba algo lo miraba y lo volvía a revisar y sandra se partía de mi, hasta que me hizo efecto la pastilla que me tome para dormir y bona nit.
Aquí empieza lo bueno 14/4/13 desayuno a las 5:30 preparados para salir a boxes a las 6:30 el canguelo me va entrando, llegamos y aun esta amaneciendo. En boxes se respira tensión, nos preparamos la ropa, me pongo el neopreno y a la playa,  la hora se acerca.

En la playa recuerdo darle un fuerte abrazo a juancar las palabras sobraban y al poco tiempo nos llaman por megafonía, me tengo que despedir. Dentro de la zona de salida pasan varios minutos estoy solo los demás salen en otro turno,  los nervios se me salen y oigo a alguien que me llama, es el sensei (chano) quiere darme los últimos consejos me quedo más tranquilo al verlo. En pocos minutos va a empezar, me doy ánimos a mí mismo, pe pongo en la línea de salida y empieza la carrera.

Entramos en el agua fría,  hay algunos golpes, hasta la primera boya todos vamos muy juntos, poco a poco se van separando y voy nadando cada vez más tranquilo. De camino a la playa me doy cuenta que me ha pasado el tiempo muy rápido he guardado y me encuentro bien entro en la puerta de la playa quitándome el neopreno y allí veo a sandra que  me da muchos ánimos, me quito el neopreno me pongo las zapas, dorsal, casco, gafas y con la bici me voy como una flecha.

Durante la vuelta de ciclismo no paraba de recordar que qui guarda quan te minja quan vol, y así lo hice reserve lo que pude para la carera aunque en el kilómetro 80 me empezaron a entrar rampas en los cuádriceps así que pensé en tomarme el gel de magnesio y en poco tiempo entraría en t2. 
Casi entrando a la t2 escucho otra vez voces de ánimo, allí estaban otra vez apoyándonos  la gente que nos conocía, increible.

Me cambio rápido,  zapas, gafas, dorsal por delante y a correr me queda lo peor. Empiezo a notar rampas en los cuadriceps en las dos piernas,  intento relajarme y lo primero que me viene son las escaleras,  flipa buff acabo de empezar y las piernas no me responden, entonces alguien me da un pellisco en el culo y me da ánimos, es Ele que me pasa, intento cogerlo con calma queda mucha carrera. Lo peor estaba por venir, de repente nos meten por una zona de arena y piedras y la gente nos da ánimos, sigo corriendo volvemos a salir a la carretera y al poco tiempo ZAS! un puente de madera que lleva directo a la playa, flipa arena de playa, la gente jugando allí y nosotros sufriendo lo que no está escrito. Consigo salir a la carretera,  a dar la segunda vuelta que sería igual de dura o mas por el cansancio, otra vez vería a la gente que nos estaba apoyando. 

Lo mejor fue la llegada a la meta, hice el último esfuerzo sabia que ya lo había terminado escuche los últimos gritos de ánimo, le di un beso a la pulsera que me dio sandra y apreté los dientes, solo veía gente aplaudiendo y dándome ánimos, es increible lo que se siente en ese momento. 
Dentro de la carpa espere uno a uno a todos mis compañeros para darle un fuerte abrazo y darle la enhorabuena a todos que son unos cracks.

Espero repetir otra vez esta experiencia con todos vosotros.

 Un saludo pinchito




dilluns, 22 d’abril del 2013

ULTRA-TRAMUNTANA + MARATÓ MONEGROS + MAMOVA

Aquest cap de setmana ha sigut intens.

Alguns TRIVOLTORS hem estat nadant en Alacant una travesía de llarga distància de 9 kilòmetres. En pròximes entrades ampliarem info.

El gran ARTURO BARAZA ha sigut finisher de l'ULTRA TRAIL TRAMUNTANA. 107 Km de pur Trail-running A l'illa de Mallorca.



Este xic és incansable!!! ENHORABONA ARTURO!!!

Altre gran, TONI GALLARDO, ha sigut finisher de la MAMOVA en la seva preparació per a la MIM. Enhorabona Toni!!

Sobre 7 horetes en una MAMOVA dureta.

I per al cap de setmana que ve, altre incansable, continua omplint la seva carrera esportiva de reptes.
El gran Pepe. "Alias peporreta" acudirà al desert dels Monegros a formar part de la "Marató BTT de Los Monegros.
Una prova extrema de 114 Km on de segur disfrutarà d'un gran dia.








Molta força i sort!

dijous, 18 d’abril del 2013

CRÒNICA D'UN DEBUTANT AL HALF IM ELX. BY JUANCAR ROMAGUERA


CRONICA MIG IRONMAN ELX 2013


A vore com començe a explicar tot açò d’aventurarme en una locura de realitzar una prova d’estes característiques. 
Tot començà quan per Novembre mes o menys,  Juanma (Pinxito per als amics) me digue que teniem que apuntarse que nosaltres podiem prepararse i fer-ho sense problemes. 
Jo soc poc patidor i no me feia el ànim fins que un dia esmorçant i en el “orujet” en la ma, i desprès de vore el grupet de categoría que anaven a prepararse esta prova, uns com a objectiu com era el meu cas i altres com entrenament de cara al IRONMAN, vaig dir “açò ho faig jo, ara o mai”.
Ara el que quedaba era preparar-se la prova, jo tenia clar que si m’apuntava tenía que entrenar i anar preparat per a disfrutar del Triatló i mentalment estar tranquil per la preparació.  
Vaig començar en el pla d’entrenament, que al principi es podía compaginar prou be en el treball i en la familia, pero a mesura que anava passant el temps i les hores anaven aumentant o fea un poc mes complicat i per a poder aplegar a tot el que havia que fer era llevar-se hores de dormir i algún ratet llarg a la meua gent, que afortunadament m’ha recolçat molt i molta culpa de que poguera fer-ho es d’ells i molt especialment de la meua dona Anna.
El entrenament en la natació i correr el portava prou be, el major problema el tenia en la bici que com molts ja sabeu es el que pitjor porte, i sobretot perque este hivern no ha fet molt de fred, pero jo he descobert que en Valencia fa mes vent que en “TARIFA”, m’he obsesionat mirant les palmeres per a vore si podiem eixir en bici i disfrutar un poc sense tindre que pensar si no ens matariem en el dixós aire. 
Cosa que els veterans d’estes proves li llevaven importancia a este fet que a mi me llevaba la son cada cap de semana. Pero l’objectiu estava ahí i havia que entrenar sí o sí.
Aplega el cap de setmana esperat i el dissabte quedem per  esmorçar al poli, on molts companys que havien eixit a fer les seues rutetes ens desitgen sort i ens donen confiança, la qual cosa se agraïx molt de cara a la prova. Carreguem bicis i de cami cap a Elx.
Arribem i s’instal.lem a l’hotel, i quedem per anar a fer-se algún refrigerio i desprès a dinar. Jo ahí ja començava a estar prou nervios, intentava dur-ho de la millor manera posible i hem relaxava xarrant i rient, sobre tot riguent-me de les tonteries que diem.
Tocaba anar a dixar les bicis al box, i quan apleguí allí el gusanet cada vegada se notava més. Arreplegarem els dorsals i vegerem les tendes. Cava va fer un poquet de parlar per allí comprant-se unes ulleres, en definitiva pasarem un bon ratet. Tornarem a l’hotel a descansar i a sopar.
Abans de gitar-se Pere i jo, que compartiem habitació, mentre xarravem de com ho anavem a fer al endemà anavem preparant totes les coses per al día següent, ja que tocava alçar-se pronte.
Sona el despertador a les 05.30 i ens fiquem en peu per a desdejunar. En l’habitació se notava el nerviòs que tant Pere com jo teniem damunt, pero se autoconvenciem de que tot anava anar bé i que havia que disfrutar, sobretot disfrutar.
Anem als box o dixem tot apunt i ja quedava esperar l’hora d’eixida. Es el pitjor rato que he passat desde que començi l’entrenament, tindre que estar esperant quasi un hora per a sentir sonar la bocina.
Sona la bocina cap a les 08.30 i entre a l’aigüa, alguns companys ja habien començat la prova ja que el meu grup d’edat era el últim en començar. En principi estava prou tranquil ja que nadar es el que millor se me dona, pero mira per aon quan aplegue a la primer boya note que me peguen un colp a l’ull, amb la mala fortuna que me lleven les gafes i desprès no havia manera de poderme-les ficar correctament i m’entrava aigüa, intente tranquilitzar-me i parava cada poc per a llevar aigüa ja que no veía res de bo i a part la sal podía fer mal al meu ull, per lo que acabe la natació en algo mes de temps del previst. Pero tot açò se m’oblida només tocar l’arena per anar cap a la bici, quan vaig vore a la meua dona i amics  que havien vengut de sorpresa a animarme, només vorelos vaig sentir algo que no se descriure perque no m’havia passat mai, pero en va donar una energía i un optimisme impressionants.
Quan agafe la bici coincidisc en la transició amb Edu, i ens disposem a fer el circuit de bici. Jo me trobava molt be i tenia molt bones sensacions i Edu i jo portarem el mateix ritme i poguerem anar xarrant alguns ratets de com anavem lo cual encara o va fer mes entretengut. Per a mi va resultar un bici prou cómoda, ja que no va fer molt de vent, que es a lo que m’havia acostumat, per lo que vaig disfrutar molt, i al ser circuït podía anar mirant com anaven el resto de Trivoltors i coneguts i o fea mes emocionant encara. Finalment vaig fer una bici crec que molt bona, aon en va ixir una mitja de 31km/hora, i aguardant per al segment de correr.
Ja tenia ganes de ficarme les zapatilles i l’ùnic que me venía a la ment no era com me trovaría si no les ganes que tenia de vore als meus i donar les gràcies per l’esforç que havien fet de vindre a vorem. Quan començe veig que les cames me van de categoría i me dona molt d’optimisme per afrontar la carrera a peu, començe també en companyia d’Edu i a vore com anavem. Al poc de començar en el 1Km veig a Anna i als amics i me pega un “subidon” increíble. Aplegue a les famoses escales, ixos 72 escalons que tant havia sentit parlar d’ells, i fent cas als veterans en esta proba els faig caminant per no carregar les cames, cosa que per al meu criteri va estar molt acertada. 
Una volta pasades les escales  intente agafar un bon ritme de correr i me vaig trobant molt comode. Es respirava un ambient impresionant amb moltisima gent i molts supporters d’Alcàsser donant ànims que feien que la carrera es fera mes agradable. Aplegue al km 9 aon tocava correr per l’arena de la platja, baixe un poc el ritme i corrent pase els aproximadament 300 metres i les cames seguien responent, quan em done compter ja havia pegat la primera volta de les 2 que formen el circuït de correr. Quan torne aplegar a les escales ja vaig notant l’esforç realitzat i les cames van ficanse algo mes duretes, enseguedita “gel” al cos per aguantar lo millor posible. 
Tornem a passar per la zona “d’anims” i ens peguen un altra espententa amb els seus aplaudiments. Ja quedaven uns 8 km per acabar i aço ja estava en casa. Amb un poc de sufriment i apretant un poc les dents intente aguantar el ritme, ara ja quedavem la meua ment i jo, i este viatge la ment en va acompanyar i en vaig ficar a pensar tots els bons moments que havía viscut desde Novembre fins a el dia de hui en els companys entrenant, esmorçant, compartint experiencies, mitjes maratons, algún duatlo, etc. Aplega de nou l’arena i les cames seguixen responent a pesar del cansament que ja se notava, i una volta pasada ja sols me quedava 1 Km de gloria i d’emocio,i per a disfrutar del moment, dels aplaudiments dels de casa i del públic i saborejar el que havia conseguit.
 Finalment acabe la prova en un temps de 5 hores i 9 minuts, prou menys del que tenia previst, encara que el temps a mi no em preocupa massa, sobretot me quede en tots els moments que he disfrutat en el cami desde que me vaig plantejar aço fins al dia de hui, que son molts i molt bons.
Moltes gràcies a tots per els consells, els ànims i l’ajuda. Ara vorem quin es el próxim objectiu, perque no un IRONMAN???, jejejeje. 
Tot aplegarà pero poc a poc.




dimarts, 16 d’abril del 2013

IX TRIATLÓ D'ELX. ARENALES 113


El diumenge va tindre lloc el nové Triatló d'Elx.

Va estar un magnífic cap de setmana en millor companyia, com sempre.
Ahí van els resultats dels nostres TRIVOLTORS.

IX TRIATLÓN DE ELCHE ARENALES - NDS
Clasificación General T. box
PUESTO
DORSAL
NOMBRE
CLUB
GRUPO
P.
Natación
VEL.
T. Box1
P.
Ciclismo
VEL.
T. Box2
P.
Carrera
VEL.
META
DIF

79
1171
AGUADO ESCORIHUELA, ELEUTERIO
C.T. TRIVOLTORS ALCASSER
G30-34M
95
00:30:22
1.36
00:03:05
46
02:10:08
37.90
00:02:01
268
01:30:46
4.41
04:16:22
00:36:15

172
855
AGUADO ESCORIHUELA, RAFA
C.T. TRIVOLTORS ALCASSER
G35-39M
423
00:34:42
1.50
00:03:22
214
02:20:08
35.20
00:01:59
160
01:27:26
4.30
04:27:37
00:47:30
365
857
MILLAN MARTIN, NACHO
C.T. TRIVOLTORS ALCASSER
G35-39M
165
00:31:37
1.40
00:03:57
289
02:22:41
34.57
00:02:27
590
01:39:57
5.09
04:40:39
01:00:32
381
1173
PRIMO ALMUDEVER, PASCUAL
C.T. TRIVOLTORS ALCASSER
G30-34M
265
00:33:01
1.44
00:04:32
477
02:27:28
33.44
00:02:06
391
01:34:35
4.53
04:41:42
01:01:35
471
1172
LLACER ROMAGUERA, FRANCISCO
C.T. TRIVOLTORS ALCASSER
G30-34M
326
00:33:38
1.46
00:04:42
547
02:29:39
32.96
00:02:10
499
01:37:35
5.02
04:47:44
01:07:37
531
233
BADIA, JUAN MANUEL
C.T. TRIVOLTORS ALCASSER
G25-29M
315
00:33:33
1.46
00:04:41
727
02:34:26
31.94
00:02:32
453
01:36:10
4.57
04:51:22
01:11:15
687
506
CAVA MAURICIO, JESUS
NO FEDERADO
G35-39M
861
00:40:02
2.06
00:04:15
649
02:32:19
32.38
00:03:02
673
01:42:59
5.19
05:02:37
01:22:30
777
1174
ROMAGUERA, JUAN CAR
C.T. TRIVOLTORS ALCASSER
G30-34M
414
00:34:38
1.49
00:04:15
834
02:39:20
30.95
00:02:15
846
01:48:49
5.37
05:09:17
01:29:10
888
856
AZNAR IBAÑEZ, EDUARDO
C.T. TRIVOLTORS ALCASSER
G35-39M
1027
00:44:23
2.20
00:04:32
833
02:39:20
30.95
00:02:11
848
01:48:51
5.37
05:19:17
01:39:10
Rafa Vila i Pere Hernández, per diverses circunstàncies no van poder finalitzar la prova. Molts d'ànims per a d'ells.

Agrair també al gran grup de SUPPORTERS TRIVOLTORENCS que van estar ahí recolzant-nos durant tot el dia.

Ahí algunes fotos del cap de setmana.












divendres, 12 d’abril del 2013

TRIATLÓ D'ELX

Ja ho tenim ahí.

El diumenge a per un nou Triatló d'Elx.

De segur disfrutem d'un gran cap de setmana!!!!

PENSEU EN VERD!!!

dilluns, 8 d’abril del 2013

Entrenaments i pròxims events.

Es va apropant el bon temps, el dia ja va allargant i, en tot açò van apropant-se dates importants per a molts de nosaltres.

El proper diumenge es donarà lloc el Triatló d'Elx. Prova on, com tots els anys, un bon grapat de TRIVOLTORS  intentaran gaudir d'un matí triatlètic acompanyat de amics, suppporters i família passant un cap de setmana excepcional.
L'entrenament està fet xiquets, ara només queda disfrutar. Açí unes fotos de les recents eixides i quedades...



Per altra part, els TRAIL-RUNNERS TRIVOLTORENCS continuen preparant la MARATÓ I MITJA DE PENYAGOLOSA. Prova de 65 durs kilòmetres i per al que s'està entrenant dur.
Açí una mostra:









MOLTA SORT A TOTS.

PENSEU EN VERD!!