BERLIN MARATHON 2013 BY PAKIS
Va ser en Novembre de 2012 quan,
només aplegar de la NO Marató de NY i després d’haver-me juntat en
runners-maratonians-viatgers que hem van recomanar la Marató de Berlín com a
propera, barata i de qualitat 10. Així que vaig començar a vore lo de les
inscripcions eixint la casualitat que, tot i estar ja tancades des de feia
mesos, en uns dies anaven a traure 1000 dorsals extra , així que ahí vaig estar
jo ágil per fer-me en un dels dorsals per poder estar al 2013 en aquesta marató.
I així ens vam plantar en
Setembre en un entrenament relativament curt per al que un marató és però en la
idea de fer un rodatje llarguet (tal volta un poc massa larg) per al Marató de
València de Novembre.
DIVENDRES - Eixim de València per
arrivar a Berlín divendres de nit en
ganes de descansar i enxufar el mode- marató però… Ens han perdut una de les
dos maletes!! Açò duria per a altra crónica així que ho deixarem anar J
DISSABTE - Al dia següent era dia
de replegar el dorsal. Quina fira del corredor. Era en un antic aeroport, per
tant, feu-vos a la idea de les magnituds de la mateixa. Sense voler parar-se
massa vam estar més de 4 hores a la fira! Les marques tenien macro-stands en
espectacles, mimos, música, beguda… Impressionant. Així que repleguem el
dorsal, algo de turismo, soparet, cervesseta per anar hidratant-se com bé marca
la nostra tradició pre-cursa i al tombo que al dia següent tocava matinejar.
Això sí, no hi havien pizzeries properes i el meu sopar pre-cursa va ser pollo
i bratwurst! No sé si és el més indicat però estava ben bò!
 |
| Mimo a l'stand de Brooks. Una de tantes novetats. |
DIA DEL MARATÓ – Tocava alçar´se
a les 6:30. No tant prompte com altres maratons d’importància ja que l’eixida i
la meta està al mateix lloc i és un parc de dimensions inimaginables que dona
moltes opcions per poder organitzar l’eixida per corrals sense necessitat de
fer la més mínima cua. En eixe sentit molt bé. Així que hem despedixc de Maria
José i a l’eixida. Feia molt molt de fred (sobre 1º) però jo duia dos camises
per tirar-les conforme anara calfant-me. Només vaig tindre que estar esperant
l’eixida uns minutets i de repent el gran Haile Gebresselasie ens anima a tots
els runners donant l’eixida del que anava a ser el marató del récord del món.
Començe a 4:30 esperant notar sensacions i, la verita tés
que no eren massa bones al principi. Hem passava molta, moltíssima gent i
decidixc ficar-me a un rinconet per no anar tant agobiat de personal. Anaven
passant els kilòmetres i anava trobant-me millor. La cosa anava despejant-se i
les meves sensacions millors. Ja no feia fred, ja havia tirat les 2 peçes
sobrants i tocava gaudir de la prova. Tenia com a objectiu, sobre tot, estar
conscient de tot el que passava, gaudir de cada pas, de cada banda de música
(més de 80 durant el circuit), d’animar a tot el que coneguera. Vaig parlar en
gent de mig món! Va ser fantàstic anar passant els kilòmetres sense
adonar-se’n tot i que les cames van
pesant però el tindre la ment lliure d’objectiu també pesa menys i dona més
ales.
MITJA MARATÓ - Passí la mitja en 1:32. Prou més ràpid del
que pensaba però hem trovaba bé i estava complint el meu objectiu, gaudir de la
prova. Així que vaig decidir continuar el ritme. Vam arrivar al Kilòmetre 30 i anava
accelerant poc a poc sense voler. Ja tenia ganes d’acabar però continuava sorprenentment
gaudint de la prova. Al Kilòmetre 32 vaig vore un marcador dels molts que hi
havien durant la prova i vaig vore que duia 2:20. Vaig pensar que fent un 10000
en 40 minuts baixava la meva millor marca i… Nervioset de mí vaig fer 2 Km a
3:50 i, clar, això es nota després de 34 Km. Vaig tindre el cap despejat
pensant quin era l’objectiu, Marató de València. Així que vaig continuar a
4:15-4:20 (bona elecció al meu parer) i,
SORPRESA!!
KM 35. Les setmanes prèvies al Marató, rebies un correu on podies escriure tu, la teva dona, el teu
amic o qui vullgueres un missatge de
recolzament o, inclús una foto que
podries vore en unes pantallotes gegants que detectaven quan passaves per allí
per que t’apareguera al just moment en que ho podies lletgir. Que voleu que vos
diga, a mí hem va emocionar jo. I això que m’ho havia auto-escrit jejejej !!
Pell de gallina!! I, com sempre, els
kilòmetres van passant, les cames van pesant però jo continuava gaudint com uns
xiquets cridant a cada espanyol que veia, a cada bandera, a cada club conegut…
Una pasada. I així arrivem a la Porta de Brandenburg, Kilòmetre 41,5. Lloc on
veig a Maria José, pare a pegar-li un bes i continue.
Aquest últim kilòmetre sí m’emocione i vaig a 3:40 sense
adonar-me’n. És una entrada molt emocionant que mai oblidaré. Arrive a meta en
3:03:45. Les cames cansades, havent gaudit d’una marató inovlidable i
esperant poder presentar-me en moltes
més maratons com aquesta.
Totalment
recomanable! Experiència 100% positiva!
GONZALEZ LLACER, SALVADOR