CRÒNICA IM NIZA, BY PAKIS.
Ja fa quasi un mes que ha acabat el Ironman de Niza. És hora
de fer-me l’ànimo d’expresar el viscut en aquest viatge. Tal volta es faça
llarga la crónica però no la puc resumir. Qui vullga pot lletgir el principi i
el final. Això sí, quan vos veja vos preguntaré preguntes del mig J
ON ANEM?
Tot
començà a l’estiu de 2012. Pareixia que hi havia grupet per començar a entrenar i motivar-se per fer un
IRONMAN. Jo no en feia des de l’any 2009. Va ser també una experiencia
excepcional però no tenia pensat
tornar-ne a fer, almenys no m’ho havia plantejat. Però el club ha anat creixent,
el grupet ha passat de fer sprints a fer olímpics, mitjos Ironmans… Poc a poc van havent més Finishers i, clar, tot es va pegant. Es
veia interés encara que no vam poder
cuadrar una prova entre tots
per temes personals i de dates pel que el tema es va gelar i era nadals i
encara no s’havíem inscrit a ninguna prova.
I jo, que no sóc nervioset, ja m’havia ficat en el cap
fer-ne un, hem plante a finals de dessembre i… INSCRIT A L’IRONMAN DE NIZA. En
pocs dies están apuntats Xano i Naxo. El “Niza-Team” estaba fet.
 |
| UNA VEGADA TENS L'OBJECTIU. CANVI DE XIP. A ENTRENAR! |
 |
| NIZA-TEAM |
A més, comença a menejar-se el grup de Vitòria, on també hi
havia un bon equipaso i la motivació començava a créixer. A açò s’unix una bona
grupeta que preparava el ½ Ironman d’Elx pel que, com intuia la festa estava
assegurada.
ENTRENAMENTS
I així va ser, ens plantem al mes de Gener agafant la bici. Algo que mai havia fet però que ens ha servit per agafar un bon "fondo", moltes eixides en bici, rutes diferents que
mai havia vist, un ambient de rises que provocava que els mesos anaren passant
sense adonar-se’n que el gran dia estava arrivant. “AAAiii maaaaiii” i
“Plats compact” están entre Top-anècdotes dels mesos d’entrene.
Algunes competicions per anar ficant-se al dia Duatló d’Ontinuyent,
½ Ironman d’Elx… Noves experiències dalt de la bici de carretera com la Marxa 7
Picos (un gran test i una més gran encara pallisa), El Tour del Juguete, 9 Km nadant en el mar en la Travesía Santa Faz… Total,
un anyet completet.
 |
| BARX |
 |
| EIXIDA 100 KM + ESMORZAR De les que agrada a Martí |
 |
| Marxa 7 Picos. L'alegria de la meta reflexa el que ens va costar arrivar |
 |
| Marxa 7 Picos. Aaaiiii Maaaiiii. |
 |
| Tri Oliva |
 |
| Tour del Juguete |
 |
| Travesía Santa Faz. 9 Km Swim. |
 |
| Una de tantes a algun poble perdut del País Valencià |
 |
| El rodillo també va fer acte de presència als entrenaments. |
 |
| Duatló Olímpic Ontinyent. |
 |
| Una de tantes a Dos Aigües. Eixe dia feia fred! |
 |
| TRI-ELX |
L’únic inconvenient de tots aquests mesos. Algún soparet! NO
TOT DEU SER ENTRENAR. HI HA QUE REPENDRE LES BONES COSTUMS! J
Tot i això, i mentre els mesos anaven passant, el cansament
anava acumulant-se i, com sempre, tens ganes que arrive el dia i, com tot en
aquesta vida, tot s’apropa i ens trovem carregant les bicis i tota la
parafernalia (que no és poca) per fer el IRONMAN.
Com sempre que fas una prova important, prèviament i mentre
prepares el material penses que tot et va a pasar a tu (segurament punxaràs 3 o
4 vegades, o 5, la coberta estarà súper
gastada tot i haver-la canviat un mes abans, la cadena estarà molt bruta i se
te n’eixirà constantment… Vamos, coses que no passen mai però penses… I si et
passa el “Dia D”?) A més, carregant la
bici en l’ascensor me n’adone que en la coberta (la que havia canviat feia apenes un mes)
tenia un forat per on veia la càmara… “AAAAiiiiii maaaaaiiiii” pensí… Menys mal
que estava Naxo ja en Niza tranquilitzant-me que allí mateix podría canviar-la
perquè hi havia tenda de bicis i reparació a la mateixa fira així que… Bicis al
cotxe i cap a Niza.
EL VIATGE
Natxo + family ja estaven allí (es va pegar una setamaneta
com un rei), Maria José, Eva i jo eixíem dijous matí i Xano divendres de
vesprada per tindre que treballar.
 |
| Cotxe carregat. Conforme s'arrimàvem a Niza molts altres cotxes en bicis que ens xillàvem - IRONMAN!!! |
Més de 1000 Kilómetres de viatget… unes quantes hores i ens
plantem a Niza. No coneixia la ciutat i no pensaba que fora tan turística però
m’equivocava. Al entrar a la ciutat començem a vore cabres i més cabres,
compressport, molt de Tri-Postureo
vamos… Passem per davant de la fira i veig que era tan llarga com donava
la vista… Impressionant. Fem
el check-in a l’apartament (a 100 metres de boxes, de categoria) i ens reunim
en Natxo per eixir a sopar. Arrivem a un carrer
on hi havien mils i mils de persones sopant i jo pensí. Dijous-nit
de juny?¿?¿? Serà festa o algo? NO. Es veu que allí eixe volum de gent és
normal. Naxo hem fica al dia de tot, ja ho tenia tot controladet.
Quedem el divendres de matí per nadar i de pas deixar la
bici per canviar la coberta. El tio de la tenda va “salvar la vida” a molts
dels triatletes que, com jo, tenien algun problema en la bici. Mentre nadava
hem va canviar la coverta. Jo més que agraït ja estava tranquil. Eixe dia vam
aprofitar per visitar MONACO. Ciutat molt bonica i on pareix els Ferraris eren
baratets i estaven d’oferta perquè hi havien molts. Eixe dia per la nit ja
arriba Xano. L’equip estava complet.
CHECK-IN
Dia previ
al IRONMAN. Començem el dia en uns pocs nervis per tindre que seguir les
instruccions que les 70 fulles que tenia la “Guia del Triatleta” . Menys mal
que Naxo se la savia “de pe a pa” i ens anava donant instruccions per
assegurar-se que ho féiem bé.
 |
| PREPARANT-HO TOT |
Vam aprofitar per pegar una volta a la fira.
Totes les marques estaven presents, el merchandising de Ironman era
impressionant. Tot el món comprant i comprant (jo el primer jejejej) Ahí hem
vaig adonar del volum de negoci que pot arrivar a menejar una prova d’aquest
tipus.
Estava tot preparadet, un bon tròs de carn, una bona jarra
de cervessa i a deixar les bicis i borses a la zona de boxes. Allí era tot
impressionant. Bicis impressionants, donava la impressió que tots eren “super-PROS”
i nosaltres més de poble que un bocadillo de pedres, allí estavem en cara de
circunstàmcies, molts dubtes, molts nervis però, sobre tot, en moltes ganes de
començar. Una vegada estaba tot OK tocava dutxeta, soparot de pasta, cervessa
prèvia a la carrera (recomanació del gran Martí Reinal) i a dormir que demà el
dia será llarg.
 |
| EIXA CERVESSA QUE NO FALTE |
 |
| BOXES-BICIS |
 |
| BORSES RUN |
IRONMAN-DAY
Sona el despertador a les 4:30. La prova eixia a les 6:30
però estava tot apunt. Jo hem vaig passar la nit somiant que nadava bucejant i
no podía traure el cap. Va ser agònic! Vos jure que tenia la sensació de
cansament de braços d’intentar eixir de l’aigua! Jejejej El que fa el cap en
eixos moments. Desdejunem Xano i jo, borsa amb la roba de carrer i al lio. Naxo
ja estava esperant-mos.
Entrem a boxes i quedem en vore-mos en un punt on ja no ens
trovem. Ja era tot massa difícil. Molta gent, molts nervis, visita al WC... Una
llàstima però quina sorpresa que apunt d’entrar a l’aigua hem topete en
Pascual! Busquem a Naxo però res… Se n’anem a l’aigua, mirem a la mar des de
les pedres i dos ingleses ens pregunten si sabem el circuit de natació. Ja podeu imaginar a “pelé i melé” dient – “Go right to the boy
and fast fast…” Els nervis ja no deixaven ni parlar bé. Quines rises,
quan van sentir això de “BOY” van ficar una cara dient… Però estos que diuen?? J Qualsevol imagina en
eixe moment com es diu Boia en anglés. L’Spanglish sempre diu que será BOY.
 |
| Ambientaso |
SWIM
 |
| EIXIDA NATACIÓ. RELAX!! |
 |
Una de les "BOY-es"
 |
 |
| EIXINT DE NADAR |
La eixida era brutal. 2800 tios i ties a la vegada eixint
per temps estimat d’arrivada. Ens fiquem en el de 1:15 pensant anar
tranquilets. Parle en els que tinc darrere que intenten no espentejar-me i que
anem tranquils pel bé de tots. En aquesta prova sempre es retiren uns quants a
l’aigua per no poder aguantar l’agobio de l’eixida i, certament si no ho
planifiques bé així és. Els
minuts previs són brutals. Musicón a tope, tots ballant, Xano xillant com un
loco “VAMOOOSSSS” jejejeje quin crack. “ONE MINUTE TO GO”!! Ens peguem
un abraçot i al’aigua.
 |
| SPEAKER |
Hem passe
300 metres nadant a braça i xillant “relaaaaax”. Els que hem dien que no
espentejarien començen a passar pels costats, fins que hi ha un figura que hem
passa per dalt i pense… Res de relax, a per totes. Començe a buscar huecos i de
repent passa algo curiós. Mire al cap davant i no veig a ningú! Tenia molt de
lloc per a nadar, agafe respiració i notava que anava de categoría. Però quan
s’apropàvem a la boia que estava a 800 metres “AAAAiiii maaaiiii” centenenars
de neoprens veig com s’apropen a mí i passa algo curiós. Sense nadar, només per
la inercia de tots els que venien i simplement estant de peu en l’aigua passe
la boia a una velocitat impressionant. Va ser curiós. I ahí és quan realment
començe a nadar agust. Començe a passar gent. Arrive al 2400 on xafàvem les
pedres de la platja i tornàvem a l’aigua i eixos 1400 els faig a tope. Anava
molt bé i estava nadant molt agust. Finalment 1:08:06. El curiós va ser que
pujant la rampa que ens duia a boxes hem xilla Xano. Havíem nadat junts i no ho
sabíem! Qué fort.
BIKE
Faig la transició super tranquila ficant-me crema i menjant.
Ja imaginava que Xano hauria fet la T1 més ràpid per això del nervioset que el
caracteritza jejejej així que jo a lo meu, agafe la bici i en el KM 1 altra
casualitat. Ahí estava Naxo! Començem a raonar i hem conta una cosa que hem va
acollonar. Havia vist de matí un forat a la coberta provocat per un vidre, deia
que esperaba que aguantara però no ho tenia clar… Jo pensé “gluppsss” a vore si
tenim sort. I gràcies que la vam tindre.
La bici era preciosa, 20 kilòmetres plans, 5 repetxets de
2-3 kilòmetres i 2 ports. Un de 7 i altre de 22 kilòmetres. La resta baixada o
pla. La veritat és que el circuit hem va agradar moltíssim. No és per fer grans
marques però sí per gaudir d’un paisatge excepcional. Bones pujades, molts repetxets, baixades no
massa perilloses si vas en coneixement i trams de pla, vamos que el circuit té
de tot. Avituallaments on no hi faltava de res. Cada 20 kilómetres tenies de
tot. I animació, molta animació “alé alé alé alé alé…”
En un principi pensaba raonar un poc en Naxo i que cadascú
anara al seu ritmet però certament anàvem molt igualats i raonant un poc en uns
i altres, pujant portets i demés anàvem reagrupant-se de nou. Així així van
anar passant els kilòmetres i quan ens donem cónter en duiem 100. Donava gust
vore com Naxo tenia en la seva ment tot el recorregut i quan dic tot era tot.
Acabàvem un repetxo i deia… “ara en ve un altre de 2 kilòmetres”. Després ja
baixarem un ratet. I així era. Quan estàvem al mig d’un port deia… “crec que al
acabar esta curva s’acaba el port” i així era. “Ara venen 20 kilòmetres de
baixada”… i així era. Quin crack i quina tranquilitat donava. Total que en el
Kilòmetre 100 estava prou cansat però era normal, tot el més dur es fa en els
100 primers kilòmetres i ja començes a baixar de forma continuada quasi 40
kilòmetres! Ahí és on vejem a Xano, que ens du quasi 15 minuts! Estava fent una
bici impressionant. I, com ve diem al poble, xino-xano xino-xano i baixant en
paciencia i raonant ens plantem a l’últim tram pla, començem a vore la ciutat i
als triatletes corrent. Estàvem ja reservant forçes per al marató. Este últim
tram vam coincidir en uns de València i en un de Sueca. Que xicotet és el món.
Ens donem ànims i a córrer.
RUN
Faig una transició rapidísima. Hem fique a córrer fortet
però en coneixement, sabia que açò era molt llarg i el calor començava a
apretar de valent, era hora de dinar però gana no en tenia. Al KM 1 estaven les
nostres supporters que ens donen molts d’ànims. Ja estàvem els 3 corrent i
sabia que anàvem a acabar tots més prompte o més tard. Com jo no duia rellotge
en ritme agafe al de Sueca i li pregunte a quin ritme anem. Duiem 8 kilòmetres
a ritme de 5 el kilòmetre. Anava molt bé però decidixc reduir el ritme, parar a
pixar per enésima vegada (senyal m’estava hidratant bé).
El circuit a peu era 5 d’anada i 5 de tornada prou planets.
Avituallaments cada 1,7 KM en tot el que vullgueres. Inclòs dutxa en tots ells
que venien de cine. Hi havien avituallaments que parava baix la dutxa uns
segons, era meravellós! Encara recordé que, en tot el que estàs patint, estos
segonets baix de l’aigua sabien a glòria! (en que poc es pot ser feliç quan
estàs patint).
Bé, tornem al KM 10 on encara anava molt bé però reduint el
ritme poc a poc encara que no massa. Cadascuna de les voltes tornaves a passar
per meta i tocaves una campana (si volies). Jo, per supost que votava i tocaba
la campana. Inclús ballaba un poc en el musicón que estaven ficant. En una de
les voltes vaig xocar la ma als speakers que estaven allí (un 10 per a ells) 17
Hores animant a tope des del primer fins a l’últim Triatleta.
 |
| SPEAKERS. IMPRESSIONANT |
 |
| NAXO CORRENT. DUTXES |
Mentre continuava la 2ª volta era molt motivant vore a molta
gent que caminava i, els que corrien
corrien molt espaiet. Passava a moltíssima gent i això anava motivant-me encara
que sabia que el ritme anava reduint-se. Ja duc una mitja marató. No
m’importava el temps, sabia que en 2 hores anava a estar bevent litros de
cervessa i abrassant-se en els companys que tantes hores havíem passat
entrenant. Vaig arrivar al KM 30 ja cansat però ficant-me en el cap que NI DE
CONYA anava a caminar. Abans de començar el meu objectiu era NO caminar en la
marató i així va ser. Només
als avituallaments per veure, menjar o “dutxar-me” durant uns segonets. I així,
en els meus pensaments interns, sofriment, alegría, plors i rises vaig arrivar
al KM 41.
No hem va pegar per esprintar. No sé si perquè no podía o
perquè volia gaudir del moment. Vaig xocar la ma a tots els xiquets que hi
havien en línía de meta i comença el “momentazo” personal. Cadascú el viu d’una
forma, jo no sóc massa expressiu però si tenia clar que volia entrar en la meva
dona. Quan la vaig vore la vaig bessar i li vaig dir que botara la tanca. El
seguretat hem diu que no. I jo li dic que NI DE CONYA, l’agafe d’una “sarpà” i
quedaven 300 metres d’èxtasi indescriptibles. “You’re an IRONMAN”. La primera
vegada que xafes la línia de meta d’un triatló d’aquestes característiques és
especial. La segona, també.
-
SWIM > 01:08:06
-
BIKE > 6:09:46
-
RUN – 3:48:32
-
TOTAL – 11:18:15
 |
| MEDALLA FINISHER |
Com era llògic en mí, les llàgrimes m’eixiren, m’abraçí a la
meva dona Mª José, la qual hem dona suport a totes aquestes bogeries i, sense
ella, que sempre m’acompanya, no seria possible.
Uns minuts més tard ens trobem en el meu amic Xano. Estava
un poc marejat però no el suficient per pegar-se un gran abraç (feia 11 hores
havíem fet el mateix) i començar a gaudir de valent esperant que al poc de
temps vinguera el TRIVOLTOR, company i amic que faltava. En uns minuts entra
Naxo, ens fundim en un abraç tots 3 i comença el de sempre… Les històries que
contar davant d’una bona cervessa.
 |
| XANO I JO. |
 |
| MALA FELICITAT |
 |
| SENSE PARAULES! |
 |
| TOT L'EQUIP! |
 |
| CASTELL AL ACAVAR L'ÚLTIM FINISHER |
 |
| Ambient a les 23:00 esperant a l'últim FINISHER |
 |
| Més pagat que el guerra. |
CONCLUSSIÓ
Quan vaig finalitzar el meu primer distancia IM no pensaría
que en tornaria a fer altre. Després d’aquesta nova experiencia puc confirmar
que algún altre caurà. Aquests mesos han sigut perfectes, la companyia
d’entrenaments, el resultat, les rises, el dia de la prova… Hem disfrutat del
pre, del durant i del post i hem queda un bon sabor de boca difícil d’explicar.
A més, després d’haver viscut una prova Challenge i una
Ironman dec reconéixer que el IRONMAN DE NIZA, per a mí és 100% recomanable en
tots els sentits (ciutat, organització, ambient, circuits UN 10!…)
I ja que diuen que una imatge val més que mil paraules. No vos pergau el següent vídeo que mostra el que va ser l'eixida i l'ambient de la prova.
ON ANEM?
Ara només queda que decidim on anem per a l’any 2015. Aneu
pensant-ho!
GONZALEZ LLACER, SALVADOR
