CRÒNICA MARATÓ CASTELLÓ BY PAKIS

CRÒNICA MARATÓ DE CASTELLÓ BY PAKIS. 12-12-2010

Feia quasi més d’un any que no feia un marató i només vaig enterar-me que Castelló anava a fer-se vaig tindre clar que devia estar ahí.
Vaig començar el pla d’entrenament intentant millorar la meva anterior marca de 3:17.
Prompte vaig notar que prou gent del grupet s’anava a animar a fer aquesta prova, el que és més motivant pel sentit de poder entrenar en companyia.
La veritat és que han sigut uns messets molt divertits, entrenaments variats on he pogut experiementar per primera vegada el fer sèries i canvis i, la veritat tinc dos conclussions en aquest sentit davant aquesta nova experiència:
1.- Fer sèries és molt dur
2.- És la única forma de millorar
Poquet a poquet anaven formant-se grupets per anar a la prova i per fi va arrivar el dia “D”. Dia perfecte per a córrer al meu paréixer, núvol i sense vent.
Vaig començar a córrer amb Enrique, Martí Reinal, Álvaro, i Aguado però prompte ens vam separar encara que anàvem prou junts uns d’altres però la marató és molt llarga i com diuen al meu poble “ca ú és ca ú”
Les meves sensacions van ser molt bones del 1-10 tal volta anàvem massa depresa. Del 10-20 vam baixar el ritme un poquiu per arrivar a la mitja en lo previst (1:34). Del 20 al 29 continuava corrent com un núvol fins que hem vaig separar d’Enrique i va començar la meva penitència. Començava a sentir-me cansat però per altra part, que collons? Duia 30 km en les cames!!, pel que no quedava altra que continuar durant 12 Km així i no podia permetre’m reduir el ritme després d’haver arrivat ahí.
Així que hem vaig dedicar a “intentar” mantindre el ritme tot el que vaig poder fins que vaig arrivar als “falsos llanos o pujades com vullgau dir-li” del 35 al 37 i del 39 al 41. Ahí va ser on vaig perdre un poquiu que vaig intentar recuperar quan vaig girar la última corva i vaig afrontar els últims 500 metres fent un sprint A TOPE, o això és el que pensava jo, ja que quan he vist el video d’entrada pareixia que anava caminant .
Vaig esprintar perquè ja no podia veure el temps que duia i la vista, el cansament i la neurona no m’arrivaba per assimilar quin era el temps que ficava al marcador així que vaig dir… A PER TOTES!!!
La prova havia finalitzat, l’entrene havia valgut la pena. 3 H i 9 Minuts per posteriorment disfrutar de les millors jugades amb els “companys d’entrene” i unes agujetes de collons els dies posteriors.
Enhorabona a tots els que han guanyat el seu repte i ànim a tots els que no el van guanyar perquè “Lo malo de una victoria es que no es definitiva y lo bueno de una derrota es que tampoco lo es”
PAKIS
Trivoltors Alcàsser