ASCENSIÓ AL PIC BACIÁS (OSCA)

El nostre viatge començà el dissabte a les 9 del matí. Se n' anarem Isma, Pascual i el que vos escriu, com altres tantes vegades, a fer la pujada del Pic Baciás a 2.710 m. amb la intenció de contemplar les increíbles vistes que des d'allí una persona pot gaudir, vore el pic Vignemale de 3.298 m i que la propera setmana serà el nou repte de Isma i meu, pràcticar noves experiències com l'esquí de montanya, i sobretot, fer el que ens agrada, viure la montanya.

Una vegada arrivarem al refugi als Banys de Panticosa, ferem una xicoteta pujada per vore el punt exacte on es podriem posar els esquis per a “foquejar”, vore l'estat de la neu (hi havia molt poca), saber utilitzar un ARBA, i fer-se una idea del que ens esperava al dia següent.
Amb un fred important i prou de vent cau la nit, decidim preparar-se i revisar totes les motxiles per a després sopar prompte i anar-se'n al tombo allà les 20'00h amb més ganes de pujar que de dormir i amb les riotes,carcallaes i bobaes del moment (ja mos conegueu...).
Després de no haver pegat ull, bé per la il•lusió, bé pels ronquits del “fenómeno” que teniem baix de les nostres lliteres, s'alcem a les 6'00h, en una nit estrelada i una temperatura de sota 15º graus, desdejunem un bon calentet, agafem motxilles,frontal i tot el material necessari... cap AMUNT!!

Quan ja portavem una estoneta caminant, ens posem els esquis de montanya i comencem a experimentar amb els esquís de montanya fins a un punt en que decidim posar-se els crampons ja que l'últim tram estava molt gelat i amb prou pendent i també deixar els esquís un poc amagats per a afrontar l'últim tram d'ascensió ,que per cert, era prou tècnic, amb bona pendent i on el piolet i els crampons eren els nostres millors amics. Per fi, conseguim el nostre repte!!!!

Si la pujada va ser tècnica, la baixada més encara, ja que no era pel mateix lloc, però amb paciència i un gran guía com és el nostre amic Isma, baixarem amb éxit fins on deixarem els esquis per pegar un mosset i provar altra cosa nova com era esquiar amb neu verge i sense pistes delimitades. Fou una llàstima que la neu estiguera molt dura, ho varem intentar però estava inpracticable. Aixina que decidirem posar-se els esquis a la motxilla, baixar caminant i gaudint del meravellós paisatge fins arrivar al refugi i tornar-se'n cap a casa.

Trivoltors Alcasser.