Dissabte 14 de maig a les 6 del matí, encara de nit, vam començar a córrer a l'estadi Castalia de Castelló. La veritat que veure al voltant de 1.400 persones a l'eixida, era simptomàtic què no erem els únics bojos que s'havíem alçat a les 4 del matí per estar allí. Nosaltres n'erem un bona representació de Trivoltors, després d'haver estat concentrats a l'apartament de Josep Vicent a Moncofa, on per la nit vam fer una dieta molt rica en carbohidrats (molta cerveseta...). Costava creure que anaves a travessar tot el País Valencià des de la costa fins a l'interior. L'itinerari per la Pedra Serra de Borriol, la Bassa de les oronetes, Les Useres, Sant Miquel de les Torrecelles, Xodos, Pla de la Banyadera i Sant Joan de Penyagolosa. El paisatge preciós, vistes impressionants, muntanyes i muntanyes, barrancs, rierols, vegetació, poblets, masos, pedres, moltes pedres...
La primera part vas content, estàs fort, les cames responen a tot el que es pose pel mig, fins que arribes a Les Useres (km 33), on et trobes amb dues sensacions, una, que ja eres a la meitat de la cursa, l'altra, que el pitjor està per vindre. Ací comencen els pelegrins de Les Useres. Es molt gratificant seguir els mateixos passos dels que any rere any mantenen aquesta tradició centenària. En alguna part, corrent, divises el cim del Penyagolosa (allà a fer la mà...), dona vertigen veure el que et queda. Vas amunt i avall, més amunt que avall, fins a superar un desnivell positiu de 2.850 metres.
Una estampa molt bonica es quan es veu l'ermita de Sant Miquel de les Torrecelles, i una altra el poble de Xodos, enclavat en una gran pedra. Resulta molt emocionant quan la gent dels pobles t'acull amb aplaudiments. Els avituallaments són espectaculars per la quantitat de menjar i begudes que hi han, l'organització perfecta.
Tot pareixia bo, fins que va eixir el sol apretant de valent. Feia moltíssima calor, una basca asfixiant, se'ns va fer molt dura la pujada a la serra de la creu i ,sobretot , la lloma de Bernat. Em consta que algun Trivoltor es deixà caure dins una basa d'aigua per a beure els animals. Veiem alguns núvols, i demanarem un poc d'aigua com ho fan els pelegrins. I llenya! la vam tindre, començà un forta tempesta amb llamps i pedregada. O no sabem pregar, o som massa pecadors.
A la meta ens van donar un caldet que ens va fer reviscolar, després de les inclemències del temps. Una vegada recuperats vam anar a buscar la cerveseta, que no estava molt lluny, com era d'esperar, havent-hi un monestir al costat.
Com em deia un corredor, que també es pelegrí de les Useres: "Aquesta cursa te moments mig bons, roïns, molt roïns i de pitjors". Jo, ja es la tercera vegada que la faig, i quanta raó té.
VICENT REINAL
La primera part vas content, estàs fort, les cames responen a tot el que es pose pel mig, fins que arribes a Les Useres (km 33), on et trobes amb dues sensacions, una, que ja eres a la meitat de la cursa, l'altra, que el pitjor està per vindre. Ací comencen els pelegrins de Les Useres. Es molt gratificant seguir els mateixos passos dels que any rere any mantenen aquesta tradició centenària. En alguna part, corrent, divises el cim del Penyagolosa (allà a fer la mà...), dona vertigen veure el que et queda. Vas amunt i avall, més amunt que avall, fins a superar un desnivell positiu de 2.850 metres.
Una estampa molt bonica es quan es veu l'ermita de Sant Miquel de les Torrecelles, i una altra el poble de Xodos, enclavat en una gran pedra. Resulta molt emocionant quan la gent dels pobles t'acull amb aplaudiments. Els avituallaments són espectaculars per la quantitat de menjar i begudes que hi han, l'organització perfecta.
Tot pareixia bo, fins que va eixir el sol apretant de valent. Feia moltíssima calor, una basca asfixiant, se'ns va fer molt dura la pujada a la serra de la creu i ,sobretot , la lloma de Bernat. Em consta que algun Trivoltor es deixà caure dins una basa d'aigua per a beure els animals. Veiem alguns núvols, i demanarem un poc d'aigua com ho fan els pelegrins. I llenya! la vam tindre, començà un forta tempesta amb llamps i pedregada. O no sabem pregar, o som massa pecadors.
A la meta ens van donar un caldet que ens va fer reviscolar, després de les inclemències del temps. Una vegada recuperats vam anar a buscar la cerveseta, que no estava molt lluny, com era d'esperar, havent-hi un monestir al costat.
Com em deia un corredor, que també es pelegrí de les Useres: "Aquesta cursa te moments mig bons, roïns, molt roïns i de pitjors". Jo, ja es la tercera vegada que la faig, i quanta raó té.
VICENT REINAL
1 comentari:
Molt bona crònica Vicent.
Gràcies per transmetre-ho!! Hem donen ganes d'anar a provar o de no arrimar-me per allí ni pagant-me, no ho sé segur!!!!
Publica un comentari a l'entrada