Fa uns dies va tindre lloc al Maresme, el Half Challenge Barcelona. Cap allí anàrem carregats d’expectatives, il·lusions, entrenaments,etc... els trivoltors que escriuen esta crònica.
Volem destacar i agrair al mateix temps, la bona companyia que tinguérem en aquest viatget, ja que compartirem aquest finde amb els triatletes de Picassent (CTH), ens varem riure i compartir molts moments amb ells; dinars, sopars, sorteig de bicis, entregues de dorsals, cervesetes, etc... i on un servidor per exemple, que no tenia molt de tracte amb ells es va alegrar de conèixer-los un poc més.
També cal dir que fou un cap de setmana marcat per la final de la Champions. D’una banda perquè el que vos escriu és culé a més no poder va tindre un sopar nervioset on el tros de carn em va durar 2 minuts d’engolir i d’altra banda perquè la nit fou nit de celebracions amb els seus corresponents clàxons i seguidors pels carrers de Calella...no ens varen deixar dormir però a mi em tenia “exactament igual” (je,je,je).
Bo, tornant al realment important dir-vos que en general, els tres membres del club que participarem varem complir amb les expectatives de baixar marca personal i superar-se a si mateix. Per tant, tots quedarem satisfets i contents. Fou un triatló marcat pel bon oratge, feia un sol ben lluent,una briseta de Garbí que no t’impedia fer una bona bici i una mar espectacular per a nedar. L’únic negatiu que remarque de la carrera són els jutges de carrera en la bicicleta ja que hi hagué molt de drafting. Al igual que havien jutges que eren dialogants i prevenien sancions (els jutges de valència), i havien d’altres que venien en pla “aqui mando yo y te sanciono” (jutges de la zona) amb la qual cosa la teua cursa o marca oficial estava en molts moments en mans d’ells i no en les teues,i aixina va ser que forem sancionats però no eliminats.
Una marca, la dels tres, que cal dir que ha estat classificatòria per al Triatló de Vitòria per als grups d’edat i que encara que siga a nivell d’aficionats ens ompli d’orgull haver entrat dintre d’aquest grup i que no ho diguem per vacil·lar o fardar, simplement ho diguem en humilitat i amb honradesa perquè mai, ens ha passat i no estem acostumats a classificar-se per a res.
I res, acabem esta crònica diguent lo bonic del triatló com a prova d’esforç i superació personal, de companyerisme, de sacrifici i de satisfacció personal. Animem a tota la gent que està pensant-se provar aquest esport i a la que no s’ho esta pensant que probe a practicar-ho començant pel triatló o duatló del poble que enguany organitzem nosaltres. Que som un grup obert a tots i que ja voreu com us agrada.
Emocionar-te amb un esport, no té preu.
Visca el club!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada