del circuit trail València. Segons l'speaker, la més dura de tot el
circuit,i la més llarga.
He de dir que he vaig patir com no ho havia fet en ninguna de les
anteriors en les què he corregut enguany.
Vaig necessitar quasi quatre hores i mitja per recòrrer els 24km i tan
sols quatre persones entraren per darrere de mí a la meta.
Només acabar li vaig dir al meu home , que si dic de tornar-me a apuntar
a una de muntanya, que em pegue entre cap i coll.
Com tots sabreu, açò són coses que es diuen a peu de meta, però que
després negarem haver dit,quan ens apuntem a la següent.
En els km de màxima desesperació,cap a la meitat del trail, em venia
insistentment a la ment, la lletra d'aquella cançó que deia "una piedra
en el camino, me enseñó que mi destino, era rodar y rodar, rodar y
rodar".
En tota la setmana no he pogut córrer,cosa que no m'havia passat mai
fins ara, després de ninguna cursa.
El que sí que tinc clar, és que no serà l'última que faré, encara que
en casa em peguen un bescoll
salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada