CRÒNICA MARATÓ DE VALÈNCIA. PAKIS

Bona vesprada a tots.

Vist que per mí ha sigut alguna cosa excepcional, ahí va la meva crònica del passat marató de València.
Des que vaig començar a córrer, havia sentit això de baixar de les 3 hores en un marató. En un principi ho veia molt molt lluny, algo que ni hem plantejaba, però en temps i constància, poc a poc han anat millorant els resultats fins que començava a tindre-ho més prop. El bot per mí va vindre l'any passat on vaig fer 1:25 en mitja i 3:09 en Castelló.
Tenia clar que, si el temps i les lesions m'ho permitien, devia intentar-ho el pròxim any, que era aquest 2011.
I així va ser, des del mes d'agost vaig començar a pegar-li canya a açò de córrer començant en Set aigües i ficant-me més seriosament al finalitzar el Triatló d'oliva a finals de septembre. Per eixa data ja hem trobava molt bé físicament, tenia el treball de base fet només necessitava millorar i acostumar-me a córrer a ritmes alts.
Hem baixe un pla d'entrenament de runners on es devien córrer 5 dies per setmana. Hem vaig decidir per ell perqué la resta de plans eren per córrer 6 dies i això no ho anava a poder seguir. I crec que va ser la decissió adequada.
Dels 5 dies hi havien sempre 2 de calitat en molts canvis de ritme i sèries a "go-go". Vos puc dir que hem conec milimètricament les rectes del polígon l'Alter. Recta amunt i recta avall a les 9 de la nit... puffff, El pitjor de tot era fer-ho asoletes, la veritat és que en este sentit va ser duret, quasi li agafe mania a córrer però sabia que per millorar, devia seguir lluitant i els temps en la mitja marató marcaven que estava ahí, només devia continuar eixa dinàmica.
I hem plante en la línia d'eixida plé de moral, motivat, fort de ment i preparat per a patir.Ixc a tope fins replegar el pràctic de les 3 hores, moment en el que hem separe de Vicent Reinal, que decidix anar un poc davant del pràctic, colocant-me jo al mogolló acompanyat del Trivoltor Rafa la buiga. Van passaant els kilómetres molt cómodes, típic del marató però al 8, fruit del nerviós començe a pixar-me d'una forma desmesurada, hem planteje seriosament parar a pixar però decidixc continuar e intentar no pensar en això. Se m'oblida la pixera en el 23 però ahí m'entra "aguas mayores"... Mare com estem!!! Total que al final conseguixc oblidar els mals pensaments i que els kilòmetres vajen passant.
Al 10.000 havíem vist el mogolló de gent animant, entre ells Trivoltors com Paco, carmelo, Josma i altres que hem deixe que ens va donar molta alegria vore. GRÀCIES!
Després vam passar la mitja en 1:28:40. Dins les meves estimacions. Tot anava bé... Al 24 veig al meu germà en carmina i els meus nebots i hem dona molta moral i alegria vore-los! El ritme continuava per baix de 4:15 i jo en molt bones sensacions.
Ens plantem al KM 28 després de passar els túnels i demés i jo hem sentia pletòric perquè veia que la cosa anava bé però quedava el pitjor! Hem planteje accelerar per replegar a Vicent que anava 200 metres davant però decidixc esperar a vore que passa més avant. Al KM 30 +/- els pràctics comuniquen que anàvem quasi 2 minuts per baix de la marca i que anàvem a reduïr el ritme 5-6 segonets per relaxar-se un poquet... Òstia, ma de sant!! Hem vaig acomodar i els kilòmetres continuaven passant ràpid però ja en ganetes d'acabar.
Al KM 32 estaven els meus amics que havien fet el 10K en la meva dona i altre supporters. Altre colp de moral. Estava ja cansat però sabia que ho tenia ahí.
Els kilómetres anaven passant i al 35 decidixc deixar-me el grup, anava un tant relaxat però... "Iluso de mí", hem done cónter que anava a tope i no baixava de 4:18, fent un kilómetre asoles i girant-me per vore on tenia el pràctic adonant-me que me'ls havia deixat arrere l'escalofriant xifra de 10 metres... Total que pense "el teu lloc està marcat". Al costat del de la pancarta!!! I d'ahí ja no m'anava a separar.
Al Kilòmetre 40 ja s'havia fet la selecció. Quedàvem al voltant de 15 corredors al voltant de la pancarta. Els pràctics se n'adonen que s'havíem relaxat massa i que necessitàvem augmentar el ritme, total que d'anar a 4:20 ens plantem els dos últims a 4:08, fent una criba impressionant provocant que hem despenje 10 metrets que torne a recuperar perque sí, perqué no podia perdre-ho tot als 2 últims kilòmetres, perquè havia entrenat per estar ahí i perquè torne a vore a la meva dona al kilòmetre 41, el que hem dona força per replegar-los i saber que sí, només quedava "disfrutar" del últim kilòmetre.
Diuen que l'entrada a meta era impressionant. Jo només puc dir que duia el cor que m'explotava d'alegria, sabia que la gent xillava però jo només podia pensar en córrer i sentir que sí, que allò que tan lluny veia anys enrere estava apunt de conseguir-ho. Els pràctics ens deixen passar per tindre el nostre "minut de glòria". Fem l'última corva i veig 2:59 però no veia els segons... Ens comuniquen que disfrutem, que anem sobrats... I així era, enso dona temps a disfrutar de l'última recta trotant. Estava fet. Érem SUB 3H. Més concretament 2:59:38

Estava cansat però satisfet. Sense haver-ho pensat note com algo dins de mí necessitava aflorir, eren llàgrimes d'alegria... Estava molt satisfet i necessitava plorar... Collos que bonic fou. A més, estava esperant Vicent la meva entrada i ens fundim en un abraç... Fou meravellós. MOMENTAZO per a no oblidar mai...
Després el de sempre, cervesseta, alguna rampa que altra, agulletes, dinarot al palmar per celebrar-ho... Quin gran dia vaig passar el 27-N

Els somnis, de vegades es complixen... Ara toca buscar-se nous somnis per anar a per ells.


Moltes gràcies per lletgir-me TRIVOLTORS

PAKIS