I allà pel mes de març ens vam apuntar xuso xaka (presi) i jo (pakis).
El problema residia en que a menys d'un mes per a la travesia havia fet només de gener a mitjans de juny 8 entrenes d'aigua pel que les expectatives no eren massa bones. Com sempre, com els mals estudiants, vam pegar-li tota la canya que vam poder les últimes 2 setmanes per poder anar en garanties d'acabar i que no ens repleguen a mitjan camí fent 2-3 entrenes de 3000 metres i un de 4500 metres.
En aquesta planificació plantem a les 3 de matí un dissabte per la nit moguent a Santa pola (no sabíem si prendre un cubata o un gel... quines hores tu...)
Vam arrivar eixe dia cap a les 5 i algo allí i s'adonem que això no era qualsevol travesia. Tot més que planificat, una entrega de dorsals perfecta, un ambientaso increible i unes instruccions clares per pujar a "La tabarquera" i moure cap a Tabarca, a les 7:30 debíem estar dins l'aigua.
Anava a ser un poquet més dur, tampoc passa res...
7:30 del matí i a la mar que ens tirem. Els primers metres són brutals. Molta gent i moltes òsties, com sempre, però com anàvem en paciència... sabíem que allò era molt llarg. Intentaba seguir l'estela del banyador de TRIVOLTORS ja que la idea era anar junts però era completament iimpossible pel que decidixc agafar el meu ritmet i prompte ens vam separar.
Les vistes eren excepcionals, un fons preciós de posidònia, peixets per tots llocs, aigua clara, que més volíem??
El segón kilómetre, on ja haviem deixat darrere la illa i anàvem en direcció contrària al primer kilòmetre la cosa canvia. Notabes com les pedres i la posidònia passaba molt despallet i la vegetació es menejava en direcció contrària a la que tu intentaves nadar... Penses... Tranquil, tal volta siguen males sensacions. Però no, era totalment cert, el següent kilòmetre vaig tardar 6 minuts més que el primer. Açò serà duret però avant. Açi podeu vore clarament com estaba la mar...
I, la veritat és que poc a poc anaven passant els metres, intentava pegar-me a peus d'uns i altres, en altres moments duia el meu rotllo perquè, encara que hi hajen boies cada 200 metres deus anar molt al loro per no perdre el rumb.
Al tercer kilòmetre hi havia un punt d'avituallament que no vaig poder arrivar. Hi havia massa gent i estava com a 200 metres i no estava el tema com per anar regalant jejejej. A més, hem trobava bé i considerava que en la corrent i les ones que hi havien anava sobrat d'aigua i sals minerals, per a que més???
Els últims 2000 es feien un poc durets, el braç esquerre ja no responia igual, tenia amago de rampa...A molta gent li entrava rampa però de seguida tenien una piragua per aguantar-se, tranquilitzar-se i estirar. En cas que el problema fos més greu tenies un pito al banyador i s'apropava un vaixell. Molt bona seguretat.
Així i tot, poc a poc vas vejent la platja més a prop i més a prop i, al final arrives...
Una carpa excepcional ens esperava, molta gent animant, molts companys del repte Eivissa-Alacant de l'any passat per contar-se batalletes i a esperar al presi que arrivà un poquiu més tard.
Ara només quedava beure bona cosa de cervessa, esmorzar i cap a casa esperant que l'any que ve, el 07/07 del 2013 fem una bona grupeta per moure cap allà.
Jo la recomane, és una gran experiència.
Jo m'apunte, algú m'acompanya?
JESUS DE LA HOZ - 2:17
(com vejeu, el temps se'n va prou de l'esperat. La mar és la mar, i no et pots fiar...)
2 comentaris:
Quina crònica més refrescant!, s'agraeix aquestos dies...Moltes felicitats i l'any que bé compteu amb mí.
Vicent Reinal
Molt bona crónica. En mi conteu que m'agradaria molt poder estar alli el proper any. Enorabona als dos.
Juancar
Publica un comentari a l'entrada