DISSABTE 18 MAIG DE 2013. RUTA CICLISTA "7 PICS DE REQUENA". BY EDU AZNAR.

DISSABTE 18 MAIG DE 2013. RUTA CICLISTA "7 PICS DE REQUENA". 

Crònica d´una prova que forma part de la preparació del gran objectiu de l´any: L'Ironman de Vitòria en Juliol de 2013.

By Edu Aznar.

El passat dissabte, 5 Trivoltors és van plantar, a les 7:15 del matí en el "recinte firal de Requena", per a intentar acabar una mítica prova amb bici de carretera d'una gran dificultat, la volteta és "entretinguda" , 191 Quilometres, 7 ports de muntanya (i quins ports) , i un desnivell acumulat de mes de 3.000 metres, que pareix que sempre estas pujant.

Saviem que el repte era difícil pel recorregut i la distància, però en arrivar a Requena, una nova i no meins important dificultat ens esperaba.... El temps, feia un fred que pelava, 5 graus de temperatura, un vent de ponent de mes de 40 Km/h, i el cel tant negre que era impossible que no ploguera.

Així i tot ens posem al final de grup i a les 8 en punt comença la prova, mire un poc cap a l'aparcament i veig que alguns cotxes teníen els bicis dalt i vaig pensar eixos s´an asustat i no era per a meins.

Als pocs quilometres és comença a pujar i és formen grupets, en un principi anem tots junts, Vicent Reynal, Natxo, Calo, Pakis i jo, els comentaris de la gent que ja havía fet la prova era la de reservar i pujar a un ritme cómode, però en començar el primer port el meu ritme no era igual que el dels altres i em quede sol, a partir de la mitat del port comença a ploure, a fer un vent de cara i un fred que les mans no els notava, per a baixar el port vaig patir molt, no podia frenar del fred que tenia en els mans, la carretera estava amb aigüa i en arrivar a les curves el vent i l´aigüa feia que frenares del tot, alguns van caure i le ambulàncies no paraven amunt i avall, vaig patir tant que pensava en retirar-me per que molta gent tornava a Requena, però Natxo, amb bon criteri i experiència em va dir " tenim que seguir que el temps millorará, tu menejat per a entrar en calor" i aixó vaig fer, en això arrivem al primer avituallament i tornem"a ajuntar-se tots, menjarem pastissos i a seguir.

En arrivar al segon port, de nou em quede sol, i veig a un grup d'uns 15 corredors del club Ciclista de Carlet i Riba-Roja que pujaven a un ritme còmode per a mi i vaig pensar, en estos em quede! , i amb ells vaig anar fins al final.

El tercer port és el pic del Remei, en Chelva, no crec que oblide les rampes tant dures i el llarc que és, de nou i com en tots el ports comença a ploure molt fort i després pedregà i un vent..... meins mal que uns quilometres mes avant va eixir el sol.

El quart port és en realitat dos ports, i en mig un vaixada, així fins 20 quilometres, després avituallament, de nou ploguent i un descens molt llarc i perillós per la pluja i el vent, que era tant fort que no podíes descansar ni vaixant."

Era el quilometre 153 i faltaven encara 3 ports, per a rematar la ruta, tres ports consecutius en 30 quilometres, en l'ultim, molta gent no podia pujar de la "pajara " que portava era molt impresionant vore com patía la gent i havia de parar, es danavem ánims el uns als altres, jo segúia  al meu ritme encara que amb un dolor als rinyons impresionant, ja no savia en quina postura possar-me. A poc a poc acabe l'últim port, sols quedaven uns 10 quilometres cara avall, encara que en vent de nou era de cara, en un moment arrivem a la meta i l'alegria era massa, la satisfacció d'haver acabat, i l'emoció que vaig sentir a l'entrar en el pabelló i vore als companys que m'abraçaven i animaven.

Si algo e deprés d´aquesta  experiencia  és que no cal rendir-ser mai, a un Trivoltor no el para ni la pluja ni la pedra, ni el dolor ni l´eforç, si has entrenat l'objectiu és cumplirá.

És una prova molt veuen organitzada, un recorregut molt bonic, però recomane que si aneu la prepareu be. Donar l'enorabona als meus companys, per cert el meu concepte de port de muntanya a cambiat i el meu reconeiximent als ciclistes també, que esport mes dur.